LES MENTIRES DEL PSOE SILLA: la remunicipalització de l’aigua

És una gran decepció el fet que ens hem vist obligats a dedicar un article de la nostra sèrie “Les mentires de…” al PSOE Silla, què és un company nostre de govern amb qui estem treballant al llarg d’esta legislatura per realitzar un canvi important al poble després de la darrera legislatura inoperant del PP. Però no hem tingut més remei que fer-ho, donada la flagrant distorsió que el PSOE Silla fa de la nostra posició sobre el tema de la gestió de l’aigua en el seu espai reservat al darrer “El Punt de Silla”.

L’objectiu de PSOE amb esta publicació és alarmar i atemorir a la població enfront de la idea de seguir un full de ruta per a la remunicipalització de l’aigua en Silla, i intenta fer-ho amb deformacions dels fets i mitges veritats.

Tal com pot apreciar-se en la imatge publicada (que reproduïm al davall), el PSOE Silla fa algunes afirmacions per intentar aixina justificar-se en la seua posició de seguir privatitzant la gestió de l’aigua per 25 anys més amb unes nefastes condicions contractuals per als interessos del veïnat de Silla. Les rebatirem una a una i de forma sintètica per facilitar-li la comprensió a tothom:

¿Sabes qué supone remunicipalizarel agua en Silla como propone Esquerra Unida de Silla y Silla en Democracia?

1. Pagar un canon de 5 millones de euros a la empresa actual dejando nuestra población en la ruina.

Fals. El PSOE Silla vol fer creure que qui defensem els interessos del poble volem arruïnar el poble. La realitat és que els 5 milions s’han de pagar si o si, se remunicipalitze el servei o no, perquè eixos 5 milions són el que encara resta per pagar del deute que l’Ajuntament va assumir en el moment de privatitzar la gestió de l’aigua en el 2004. I, d’una forma o d’una altra, ho pagarem entre tot el veïnat a través del nostre rebut de l’aigua al llarg de molts anys, a poc a poc, com de fet ja ve fent-se des del 2004. Saldar el deute de colp amb l’actual empresa que gestiona l’aigua pot fer-se o bé perquè els 5 milions els pose de colp la nova empresa a qui PSOE i COMPROMIS volen adjudicar el servei de l’aigua, o bé perquè els pose l’Ajuntament assumint un préstec bancari que no tindria per què repercutir en el deute comptable de l’Ajuntament si s’utilitza la fórmula jurídica adequada. Això no arruïna a l’Ajuntament, ni en un cas ni en l’altre, perquè el pagament d’eixos diners es repercutiran al veïnat qui, com sempre, seguiríem pagant a poc a poc eixe import en les nostres factures.

Però el PSOE Silla fa eslògans sensacionalistes, sense cap argumentació seriosa.

2. Eliminar el Conservatorio de Música porque la ley no nos deja tener dos organismos públicos.

Fals i alarmista. El PSOE Silla vol fer creure que qui defensem els interessos del poble volem acabar amb el Conservatori, el qual és un element imprescindible per a la vida educativa i cultural del poble. Això, segons els informes de Secretaria de l’Ajuntament, seria necessari únicament si es decidira remunicipalitzar de forma immediata i mitjançant la creació d’una empresa pública. Però això és tan sols una de les possibilitats i, òbviament, no és la que nosaltres proposem. Hi ha altres solucions per mantindre un full de ruta remunicipalitzador sense necessitat de posar en perill l’existència del Conservatori.

Però el PSOE Silla fa eslògans sensacionalistes, sense cap argumentació seriosa.

3. Subir el precio del agua para pagar el canon de 5 millones y el aval a la nueva empresa (puede que sea de un millón de euros).

Fals. El PSOE Silla vol fer creure que qui defensem els interessos del poble volem apujar el preu de l’aigua, quan això resultaria pràcticament segur precisament amb la gestió privada que el PSOE defensa. El cànon de 5 milions el pagarem a poc a poc sempre el veïnat de Silla a través del rebut de l’aigua, amb gestió privada o municipal. Tenint això en compte, la factura sempre serà més cara amb gestió privada que amb gestió pública, perquè l’empresa privada busca un marge de benefici que la gestió pública revertiria directament en la renovació i millora de la infraestructura de la xarxa de subministrament i sanejament d’aigua al poble. Això significa que, amb la gestió pública, la qualitat del servei milloraria en tots els sentits encara que el rebut de l’aigua es mantinguera igual perquè s’estalviaríem el marge de benefici privat que perseguix l’empresa privada. I és que més qualitat a igual preu significa, de fet, que l’aigua ix més barata. Una millor relació qualitat-preu és possible si deixem d’assumir el marge de beneficis que tota empresa privada perseguix.

Però el PSOE Silla fa eslògans sensacionalistes, sense cap argumentació seriosa.

El més trist de tot açò és que eixos 5 milions no varen ser destinats en el seu moment a renovar la xarxa de subministrament i sanejament d’aigua, com haguera sigut oportú. Per això, ara tenim una xarxa que s’està quedant vella i amb cada vegada més perill d’anar donant més problemes, la qual cosa obligaria a fer un esforç econòmic important per recuperar 14 anys d’abandonament en la renovació de les infraestructures de la xarxa d’aigua municipal si no es comencen a prendre ja les mesures adequades amb una bona gestió integral i pública de l’aigua al nostre poble.

4. Ir en contra de todos los informes técnicos y jurídicos que han emitido los técnicos municipales. Estos informes serían prueba judicial contra el Ayuntamiento de Silla por incumplirlos.

Fals. El PSOE Silla vol fer creure que qui defensem els interessos del poble anem en contra de la legalitat, quan la veritat és que cap sentència judicial obliga a adjudicar i els mateixos informes avalen que la remunicipalització és possible en qüestió d’un màxim de 4 anys. A més a més, el PSOE Silla vol ignorar l’imprescindible informe de l’enginyera de l’Ajuntament que deixa molt clar que les condicions contractuals establertes originalment en 2004, i que s’aplicarien també ara a l’adjudicació que preten el PSOE Silla, no responen a les necessitats actuals de la població. Estan desfasades i obsoletes. A més a més, també les condicions administratives d’eixes antiquades condicions contractuals del 2004 impedirien el control i seguiment del servei de l’aigua tal com ho permetrien unes condicions contractuals renovades a hui en dia, 2018. Aixina no es defensa amb responsabilitat política l’interés general.

La resta d’informes de Secretaria de l’Ajuntament el que diuen és que no es podria remunicipalitzar fins a 2022 (moment en què s’acabaria el pla d’ajust econòmic al qual està sotmés l’Ajuntament). I cap sentència judicial obliga a adjudicar immediatament a cap empresa. Per tant, una via sensata que proposem com a possibilitat de consens és adjudicar el servei a una empresa privada però no per 25 anys com vol el PSOE Silla sinó per un màxim de 5 anys, amb unes bones condicions contractuals actualitzades a les necessitats actuals del poble en tots els sentits. Mentrestant, es podria desenvolupar tot el necessari, amb nombrosos estudis tècnics i financers, per preparar la remunicipalització de l’aigua en el termini d’aproximadament uns 5 anys.

Però el PSOE Silla fa eslògans sensacionalistes, sense cap argumentació seriosa.

5. Enfrentarse a demandas millonarias de las dos empresas en litigio.

Injustificadament alarmista. El PSOE Silla vol fer creure que qui defensem els interessos del poble som uns inconscients que no avaluem correctament els riscos. El fet és que, siga quina siga la decisió, les dos empreses confrontades per la gestió privada de l’aigua en Silla interposaran demandes judicials si s’adjudica a l’altra. Si s’adjudica a una empresa, l’altra demandarà. Però això no significa que tinguen raó ni que cap jutge vaja a donar-los la raó (de fet, fins al moment el jutge no ha donat mai la raó a l’empresa demandant, perquè no li ha concedit l’adjudicació com ell volia sinó que tan sols ha dictaminat, per dos vegades, que s’havia de repetir el procediment). No hi ha cap camí sense demandes judicials, inclosa la que defensa el PSOE Silla.

Però el PSOE Silla fa eslògans sensacionalistes, sense cap argumentació seriosa.

6. Subir impuestos para pagar la quimera de Esquerra Unida de Silla y Silla en Democracia y por supuesto eliminar dotación presupuestaria en todo lo que hemos avanzado: educación, bienestar social, deporte, asociacionismo…

Fals. El PSOE Silla vol fer creure que qui defensem els interessos del poble volem acabar amb l’educació, l’esport, l’associacionisme, el benestar social, etc. Sense més. No hi ha cap relació entre avançar en un full de ruta remunicipalitzador, amb una possible adjudicació a empresa privada per un temps limitat de vora 5 anys, i una possible pujada d’impostos. Açò és simplement fals i demostra a les clares el talant alarmista i demagògic d’esta publicació del PSOE Silla. Per remunicipalitzar, no cal pujar impostos.

I és que el PSOE Silla fa eslògans sensacionalistes, sense cap argumentació seriosa.

* * *

La responsabilitat política exigix defensar els interessos de tot el veïnat per damunt de qualsevol altra consideració. I els discursos demagògics i alarmistes no ajuden ni a transmetre les coses com són a la gent ni a crear un bon clima polític de negociació i enteniment. Confiem a poder acordar una solució de consens amb els grups polítics de l’equip de govern i, idealment, també de l’oposició per mantindre un full de ruta remunicipalitzador sobre la gestió de l’aigua en Silla.

Conclusió:

– Nosaltres no proposem necessàriament la remunicipalització immediata. Contemplem la possibilitat de traure unes noves condicions contractuals actualitzades per adjudicar a una empresa privada la gestió de l’aigua per un termini aproximat de 5 anys. En eixe temps, hi ha temps per preparar com deu mana les condicions òptimes per a remunicipalitzar mentre la gestió privada amb noves condicions contractuals actualitzades seria molt millor que l’actual per a l’interés general de la població. Per a seguir este full de ruta, el consens entre totes les forces polítiques del poble, en govern i en oposició, seria més que recomanable.

– Cap sentència judicial ens obliga a seguir privatitzant l’aigua per 25 anys més amb unes condicions contractuals, tècniques i econòmiques, que estan obsoletes i no responen a les necessitats del poble.

– Els 5 milions de deute a pagar a Hidraqua s’hauran d’afrontat tant si se remunicipalitza com si s’adjudica a Aigües de València.

– El preu del rebut té moltes més opcions de ser més barat amb gestió pública que no privada. Encara que sempre hi hauria que prioritzar la qualitat del servei, en totes les seues dimensions, per damunt del preu, i sempre amb atenció als casos de pobresa i exclusió social que sempre se poden tractar millor amb una gestió pública per garantir l’accés a l’aigua universal tal com es mereix este dret fonamental que la ONU, en 2010, va declarar essencial per a la garantia efectiva de la resta de drets humans.

* * *

Ací està la publicació demagògica del PSOE Silla:

LES VERITATS DE L’AIGUA

Per Salvador Mestre, regidor de Transparència, Comunitat i Participació de l’Ajuntament de Silla

El senyor Josep Melero, representant polític de Compromís Silla, ha escrit recentment un article amb el títol «Les mentires de l’aigua». Responent a cites d’eixe article, nosaltres, per contra, exposarem «Les veritats de l’aigua».

La qüestió de l’aigua en Silla és certament un problema molt gros. És, sens dubte, la qüestió més complexa a la que hem hagut d’enfrontar-nos com a partit polític local i membres del govern local. No és un tema per a «tocar d’oïda». Si se vol ser responsable amb la responsabilitat de ser representant polític, cal llegir-se els centenars i centenars de folis que conformen tot l’expedient. Cal, a més a més, consultar amb diversos experts sobre la matèria (experts tècnics i jurídics). I pegar-li moltes voltes per a aprofundir en la comprensió del problema, trobar la millor solució per al poble i intentar preservar el dret fonamental per a la vida que és l’aigua de la millor forma possible per a l’interés general.

Amb això, el que cal és actuar amb responsabilitat i intentar explicar-ho a la gent. Per això hem fet últimament algunes xarrades i debats sobre la qüestió que han sigut publicades en xarxes socials. Ara, a més a més, considerem necessari intentar aclarir els embolics que presenta l’article del representant de Compromís sobre la qüestió de la remunicipalització de l’aigua en Silla.

Procedirem citant extractes significatius de l’esmentat article i responent-los sistemàticament. Confiem que açò servisca per a que, al menys, algunes veïnes i veïns de Silla puguen alcançar una comprensió del problema suficientment bona com per a formar-se el seu propi criteri.

Article de Melero«Darrerament s’ha suscitat una polèmica arran l’intent d’adjudicació del servei d’aigua potable a Silla per part del govern.»

Resposta: Açò és clarament inexacte. L’intent d’adjudicació no ha sigut del govern, sinó de dos dels quatre grups polítics que conformen el govern. De fet, eixe intent d’adjudicació per part del PSOE i Compromís ha trencat un dels punts del pacte de govern plasmat en el document “Acord per Silla” que diu:

“Remunicipalització dels serveis

Defensem la importància de la gestió pública en sectors estratègics de l’activitat econòmica.

Estudiar la viabilitat i valorar les possibilitats de remunicipalitzar els serveis.”

Article de Melero«5. Juny de 2015 entra a governar el govern actual composat pel PSOE, Compromís, SED i EU. En les negociacions del pacte de govern Esquerra Unida posa com a condició que s’exploren totes les vies per a re municipalitzar el servei de l’aigua, … cosa que s’accepta …per la resta de forces que composen l’actual govern tot i sabent del perill que corríem de no complir una sentència i una proposta tècnica que encara estava damunt la taula.»

Resposta: Ací hi ha una contradicció evident en el discurs del regidor Melero que revela la intenció d’instrumentalitzar sense rigor l’autoritat del jutge per intentar justificar la privatització de l’aigua en Silla per 25 anys més. En el punt 4 del seu article afirma:

“L’any 2015 torna a eixir una sentència anul·lant l’adjudicació de 2010 i obligant l’Ajuntament de Silla a tornar a convocar Mesa de Contractació i repetir tot el procediment.”

I esta afirmació és correcta, perquè el que fa la sentència judicial és, precisament, obligar a reiniciar el procediment des del moment de l’avaluació tècnica de les propostes de les empreses interessades en la Mesa de Contractació. Però després, al punt 5, afirma:

“[…] sabent del perill que corríem de no complir una sentència i una proposta tècnica que encara estava damunt la taula.”

No hi havia perill de no complir una sentència judicial perquè, com ja s’havia dit, la sentència ja estava complida, simplement, al convocar novament la Mesa de Contractació.

És molt important assenyalar esta contradicció en el discurs del representant de Compromís Silla, perquè el que intenta és justificar la seua postura de seguir privatitzant l’aigua en Silla amb un argument d’autoritat que fracassa. Intenta fer vore que el jutge ens força a adjudicar. Però la veritat incontestable és que el jutge no obliga a adjudicar ni tampoc obliga, amb més motiu, a adjudicar a una empresa en concret. Tampoc pot obligar a adjudicar a la proposta de la Mesa de Contractació perquè qui adjudica és la instància política (el ple de representants polítics) i no la instància tècnica (la Mesa de Contractació, que és prèvia al ple). Si necessàriament s’haguera d’adjudicar segons la proposta que eleva la Mesa de Contractació aleshores no hi hauria necessitat de votar-ho en sessió plenària. El que passa (i açò és important) és que si el ple adjudica en un sentit distint al de la proposta de la Mesa de Contractació aleshores ho ha de motivar adequadament, justificar-ho amb rigor. I això és aixina perquè l’administració no pot ser arbitrària ni capritxosa, però això tampoc significa que el criteri tècnic siga irrefutable per al criteri polític. Si aixina fora, repetisc, la llei no permetria als polítics decidir en votació plenària i s’adjudicaria directament segons el criteri de la Mesa de Contractació tècnica.

¿Què significa açò en relació a les sentències judicials? Significa que quan els jutges han tombat les adjudicacions de 2004 i de 2010 i han dictaminat (per dos vegades) que el procediment s’havia de retrotraure al moment de la Mesa de Contractació, el que estan fent és assumir que les adjudicacions efectuades pels polítics en sentit contrari al de la Mesa de Contractació no han estat suficientment motivades i justificades. Podria ser que eixes adjudicacions hagueren estat ben justificades i, per tant, els jutges no les haurien anul·lades.

Per tant, és absurd pretendre que la sentència judicial no deixa més remei que adjudicar a Aigües de València. Això és fal·laç i no resistix una mínima anàlisi amb un mínim de rigor. Per cert: eixe ha sigut l’argument que el PP ha sostingut sempre repetidament i que ara el representant de Compromís, sorprenentment, també adopta.

Article de Melero«Tant va ser el nostre compromís, érem un govern jove i amb energia, que malgrat que ens arriba un Auto per part del jutjat forçant-nos a complir la sentència en una junta de govern acordem portar endavant totes les actuacions necessàries per tal d’explorar la possibilitat de re municipalitzar el servei municipal de l’aigua fent cas del nostre acord de govern i foren quines foren les conseqüències. Com era d’esperar Aigües de València recorre davant el jutge la nostra decisió però el jutge en un nou Auto indica que l’Ajuntament de Silla té dret a explorar la via de la re municipalització, i que si aquesta fos possible, estaria en el seu dret a no adjudicar a Aigües de València.»

Resposta: I altra vegada, el representant de Compromís torna a instrumentalitzar demagògicament la figura del jutge. El jutge mai ha dit res semblant a «si la remunicipalització fos possible, aleshores l’Ajuntament de Silla estaria en el seu dret a no adjudicar a Aigües de València». Això és una flagrant manipulació absolutament inacceptable que intenta el regidor Melero per justificar el seu recolzament irresponsable a seguir privatitzant l’aigua en Silla per 25 anys. L’auto del jutge l’únic que feia era instar a l’Ajuntament a complir amb la sentència seguint la reclamació de l’empresa Aigües de València, la qual li al·legava al jutge que se li havia d’adjudicar a ella el servei de l’aigua. Des de l’Ajuntament se li va respondre i el jutge va dictaminar de forma definitiva que, efectivament, la sentència ja estava complida des del moment en que el procediment s’havia reiniciat, però que adjudicar o no adjudicar era una qüestió que quedava fora de la seua responsabilitat. Dit d’altra manera: no hi ha cap jutge pendent de si l’Ajuntament de Silla adjudica o no a Aigües de València o a qui siga, o de si no adjudiquem o deixem d’adjudicar a qui siga, hui o demà. I és que els polítics tenim la llibertat contemplada per la llei de prendre les decisions que considerem millors per al poble les quals, això si, han d’estar ben fonamentades per tal de no incórrer en arbitrarietats. I el fet és que hi ha motius de sobra per a renunciar al procediment actual i plantejar-se altres vies de forma fonamentada i ben motivada.

Per il·lustrar tot açò documentalment i amb claredat, ací està l’extracte essencial de la sentència de la última sentència del jutge:

sentencia

Per llegir la sentència sencera, que és curteta:

https://www.dropbox.com/s/1jukp9v4vig16af/Sentencia%202017.pdf?dl=0):

Article de Melero: «[…]malgrat que el jutge ens donava la possibilitat d’explorar la via de re municipalitzar no ens donava tot el temps del món, i el acompliment de la sentència en un sentit o un altre venia condicionat per la possibilitat o no, tant des del punt de vista jurídic com econòmic, de poder revertir el servei de l’aigua a mans públiques.»

Resposta: Insisteix el representant de Compromís en la manipulació abans explicada: el jutge no condicionava cap decisió sobre l’adjudicació al fet de poder o no poder remunicipalitzar. L’únic que han dit els jutges fins el moment, sempre, és que el procediment s’havia de reiniciar des del moment de la Mesa de Contractació. I quan l’empresa Aigües de València ha reclamant al jutge que l’aplicació de la sentència implicava que se li havia d’adjudicar a ella la gestió de l’aigua, el jutge ha dit que no, que això ja queda fora de l’abast de l’execució de la sentència.

Article de Melero«I que deien els informes de la Secretaria i la Intervenció general? Doncs fins a 8 ocasions ens han dit que donat l’estat econòmic en que es troba l’Ajuntament de Silla, intervingut per l’Estat Espanyol fins l’octubre de 2016, amb plans de sanejament obligats a fer-se per part del Govern d’Espanya i amb períodes de pagament a proveïdors per damunt del que marca la llei, NO era possible la creació d’una empresa pública que es fera càrrec de la gestió del servei d’aigua potable i clavegueram, i que per tant i amb l’obligació damunt la taula de complir la sentència l’única opció era, i és, elevar al Ple de l’Ajuntament la proposta de la Mesa de Contractació de 2015 i adjudicar el servei a Aigües de València.»

Resposta: Torna a insistir-se en la fraudulenta idea que hi ha una sentència judicial esperant ser complida. Això és fals. La sentència ja està complida des del moment en que el procediment se reinicia en 2015. Al respecte dels informes de secretaria, el que diuen és que, al seu entendre, l’Ajuntament no complix amb els requisits legals que imposa la llei Montoro per a poder remunicipalitzar. En eixe cas, el més sensat seria renunciar al procediment que penja des del 2004 i plantejar-se una nova adjudicació a gestió privada amb un curt termini de temps (per un màxim de 5 anys) però actualitzant les condicions contractuals a data de hui (2018), tant des del punt de vista tècnic com administratiu, que permeten defensar com deu mana l’interès general del poble i les seues necessitats actuals. Eixes necessitats actuals de la població, tal i com indica l’informe de l’enginyera municipal, no són ja les que contemplaven les condicions contractuals establertes en els plecs de condicions tècniques i administratives del 2004 amb les quals pretenen PSOE i Compromís Silla adjudicar a Aigües de València. .

Amb una nova adjudicació a gestió privada per un màxim de 5 anys que no ens hipoteque al poble per a 25 anys més amb unes condiciones nefastes es podria plantejar un full de ruta sensat per a poder a mig termini remunicipalitzar amb totes les garanties legals, tècniques, administratives i econòmiques.

Article de Melero: «Tanmateix, i al llarg dels seus informes, ens adverteixen de les possibles conseqüències penals per als membres del govern de no fer-ho…»

Resposta: Açò és fals. No hi ha cap informe que detalle quines podrien ser les conseqüències penals per als representants polítics en funció del sentit del seu vot en el moment en que se vota l’adjudicació en sessió plenària de l’Ajuntament. A estes altures, la típica estratègia de «que viene el coco y te comerá» fa vergonya aliena. Ja som tots majorets.

De fet, això ja ho va intentar Isidro Prieto, ex-representant del PP Silla, al final de l’anterior legislatura quan el PP també volia adjudicar a Aigües de València. Va amenaçar a la resta de representants polítics del ple que si no votaven a favor incorrerien en delicte de prevaricació i tindrien responsabilitats penals. El mateix senyor Melero no es va creure eixa amenaça ja que, pel que consta en les actes del ple, es va bstindré en eixa votació. Cal recalcar que amb el seu vot, sumat als del PP, s’haguera pogut adjudicar a Aigües de València. Malgrat això, al senyor Melero cap jutge l’ha imputat per prevaricació. I és que eixa amenaça no se sosté. Sorprén, per tant, que ara siga el senyor Melero qui reprenga eixe discurs, perquè la veritat és que als informes de Secretaria de l’Ajuntament no apareix en cap lloc que qui no vote a favor d’Aigües de València vaja a patir conseqüències penals.

Article de Melero“…i ens recorden [els informes] que, en cas de que no adjudicarem i acceptant les nostres possibles responsabilitats ulteriors continuarem endavant amb la re municipalització, hauríem de pagar-li a l’empresa Aquagest [Hidraqua] entre 5 i 8 milions d’euros, diners que havia entregat l’empresa al seu moment a l’Ajuntament de Silla com a cànon de concessió per 25 anys de contracte…»

Resposta: Açò és inexacte. Eixos 5 milions i pico d’euros se li hauran de tornar si o si a Hidraqua en el moment en que se li lleve la gestió de l’aiguaen Silla que ara continua fent «en precari» (és a dir, sense adjudicació en vigor, perquè la llei obliga a l’empresa a seguir garantint un dret fonamental com és el servei de l’aigua encara que l’adjudicació estiga anul·lada). A Hidraqua se li pot llevar la gestió de l’aigua perquè se remunicipalitze o perquè se li adjudique a l’altra empresa (Aigües de València). En el moment en que se done qualsevol dels dos casos hi ha que tornar-li els diners. Si el que se dóna és que se li adjudica a Aigües de València, aleshores serà Aigües de València qui posarà eixos 5 milions de nou en concepte de cànon concessional a favor de l’Ajuntament (com els va posar Hidraqua en el moment en que se li va adjudicar la gestió). Si se remunicipalitza, aleshores haurà de ser l’Ajuntament. En qualsevol dels dos casos, a la definitiva, és el poble qui pagarà els 5 milions, perquè en cas que ho assumira Aigües de València, òbviament, ho repercutirà en les factures de tot el veïnat.

El regidor de Compromís, per tant, sembla voler suggerir que amb l’adjudicació a Aigües de València ens evitem pagar els 5 milions, i això és fals. I és que, en cas de remunicipalitzar, eixos 5 milions s’assumirien en forma de crèdit bancari que hauria d’anar amortitzant-se al llarg del temps i repercutint-se en les factures del veïnat, exactament igual que faria l’empresa privada. Per tant, en este sentit, no hi ha una vertadera diferència entre una cosa i l’altraEl problema dels 5 milions està ahí, és un problema heretat, i siga d’una manera o de l’altra, l’haurem de pagar a poc a poc tots els veïns i veïnes de Silla. Per tant, esta qüestió no justifica adjudicar a Aigües de València.

Si que és cert que, en cas de remunicipalitzar, no és el mateix que eixos 5 milions els assumisca directament l’Ajuntament a que els assumisca una empresa pública depenent de l’Ajuntament, perquè la primera opció li carrega el deute directament a la comptabilitat de l’Ajuntament i la segona opció no. Això hi ha que tindre en compte en el conjunt del panorama per a prendre les millors decisions.

Article de Melero«[Pagar-li a l’empresa Aquagest [Hidraqua] entre 5 i 8 milions d’euros] resultava impossible per a l’Ajuntament atès la seua incapacitat d’endeutar-se per la situació econòmica en la que es troba…»

Resposta: Això no és correcte. El problema per a remunicipalitzar no és el possible deute. Es un problema, evidentment, però no és allò que impedisca remunicipalitzar. La capacitat d’endeutament actual de l’Ajuntament permetria assumir directament eixe deute, la qual cosa, sens dubte, duria al límit la capacitat d’endeutament de l’Ajuntament segons la vigent llei Montoro (la qual, per cert, pot caure d’un moment a l’altre amb el nou govern del PSOE recolzat per PODEMOS i altres ; en eixe moment, la remunicipalització seria possible molt més ràpidament). El problema en este sentit és altre: evitar que el deute es carregue a la comptabilitat de l’Ajuntament és, òbviament, millor que el contrari.

Article de Melero«A més [els informes] ens adverteixen, que en cas de constituir l’empresa pública contradit els seus informes, hauríem de tancar el Conservatori Professional de Música de Silla atès que una mateixa institució no pot tindre una empresa pública i un organisme autònom com és el cas del conservatori.»

Resposta: Açò és el que diuen els informes de Intervenció de l’Ajuntament, efectivament. Per evitar este problema seria tan senzill com fer una gestió directa des de l’Ajuntament, sense empresa pública ni organisme autònom. Poder es podria. Encara que és cert que seria una solució delicada que presenta altres complicacions i que potser no la fan la més recomanable. Però, novament, el representant de Compromís seguix espantant fantasmes en compte d’aclarir la situació perquè este punt tampoc és clau per a no poder remunicipalitzar segons el criteri dels informes de Secretaria de l’Ajuntament.

Article de Melero«Per altra banda el informe de PWC [consultora especialitzada externa contractada per l’Ajuntament de Silla per a fer un estudi sobre la viabilitat de la remunicipalització de l’aigua] ens indicava que és possible re municipalitzar, sempre i quan se complisquen tots els requisits legals, no és el cas com s’ha vist, i que els milions d’euros a pagar a l’empresa Aquagest [Hidraqua] els podríem carregar al rebut de l’aigua, es a dir demanar-los al banc i carregar-li’ls al poble en el rebut fins que els pagarem, cosa que feia inviable, i així ho posen de manifest, baixar ni un euro el preu de l’aigua a Silla, almenys, en els pròxims 15 anys.»

Resposta: Este paràgraf mescla coses i crea confusió en compte d’aclarir.. Hi ha tres aspectes a comentar al respecte:

1 – L’informe de PWC conclou que si que és possible remunicipalitzar i que si que és possible fer-ho ja. No diu que no se complisquen els requisits legals. En açò, esta consultora especialitzada en processos de remunicipalització no concorda amb el criteri dels informes de Secretaria de l’Ajuntament. Els requisits legals fonamentals pels quals estos informes de Secretaria entenen que no se pot remunicipalitzar són dos: que l’Ajuntament està sotmés a un pla d’ajust econòmic fins a la fi de 2021 i que el període mitjà de pagament de l’Ajuntament no és inferior als 30 dies. Açò significa que hi ha dos escenaris futurs on se podria remunicipalitzar, si atenem al criteri de la Secretaria de l’Ajuntament: quan arribàrem a 2022 (i s’acabara el pla d’ajust a més dec comptar ja amb un període mitjà de pagament inferior a 30 dies) o quan se derogara la llei Montoro que establix les actuals limitacions que Secretaria entén que impossibiliten actualment la remunicipalització.

Esta situació presenta un panorama en el qual, per tal de no anar contra els informes de Secretaria en aquelles limitacions legals que entenen que hi ha, podria adjudicar-se una nova gestió privada per tan sols uns pocs anys fins que l’horitzó legal s’aclarira (2022). Òbviament, com ja hem indicat, això permetria també desfer-se d’unes condicions contractuals obsoletes i desactualitzades (daten del 2004) que no responen a les necessitats actuals del poble i deixen la gestió de l’aigua sense un control i seguiment adequat.

2 – Sembla que el representant de Compromís vullga suggerir que si s’adjudica la gestió de l’aigua a Aigües de València el rebut de l’aigua baixarà? I sembla suggerir que Aigües no hauria de fer-se càrrec dels 5 milions si se li adjudica la gestió? La realitat és que si se li adjudica a Aigües de València, el que farà esta empresa serà demanar un crèdit al banc per a pagar eixos 5 milions d’euros i després repercutir-los en els rebuts, exactament igual que si la gestió l’assumira l’Ajuntament. De fet, si la gestió és pública, podrien passar dos coses: que el rebut baixe perquè no hi ha que satisfer el marge de beneficis pel qual treballa l’empresa privada o que el rebut es mantinga igual però augmente la qualitat del servei perquè amb eixos diners es puga per fi renovar les infraestructures de la xarxa de l’aigua com no s’ha estat fent fins el moment.

3 – Sembla que el representant de Compromís vullga suggerir que l’informe de PWC afirma que si se remunicipalitza l’aigua aleshores el preu de l’aigua no podrà baixar en els pròxims 15 anys (suggerix que potser amb Aigües de València si podria??). Això és inexacte. PWC el que fa és agarrar les dades de beneficis que li dona la empresa que gestiona actualment l’aigua en Silla (Hidraqua) i assumir-les com a bones. Sobre el fet de donar per bones eixes dades, PWC fa un càlcul de rendibilitat. La conclusió és que la gestió pública és més rentable. Però diu més, PWC. El que diu és que la xarxa de distribució i sanejament de l’aigua en Silla du molts anys sense renovar-se adequadament i que totes eixes inversions que no s’han fet ara s’haurien de solucionar el més prompte possible. Això implica inversió de diners. Per eixe motiu, i sobre el fet de donar per bones les dades de rendibilitat de l’empresa privada, indica que potser els ingressos haurien d’augmentar-se per tal de fer front a estes necessitats d’inversió extra per a la renovació de la xarxa de l’aigua. Bé podria passar que al gestionar directament el servei ens trobàrem que en realitat els beneficis són majors que el que comunica l’empresa privada i que ni tan sols faria falta pujar el rebut. No és la primera vegada que al recuperar la gestió pública d’un servei privatitzat resulta que els beneficis eren molt majors del que comunicaven les empreses gestores privades.

Article de Melero«Quin és doncs el benefici per al poble de Silla i per a l’Ajuntament vistos tots els informes? L’opinió de qui els escriu és que donades les circumstàncies, els entrebancs legals, i les possibles responsabilitats penals en les que incorreríem els regidors que contradiren el jutge i el seu requeriment d’acompliment de sentència, el benefici és NINGÚN, ni per al interès general, ni per a la butxaca del poble, ni per als regidors que hem de prendre aquesta decisió.»

Resposta: Sorprèn que, novament, el representant de Compromís torne a caure en flagrant inexactitud sobre el tema de la sentència judicial. Ja hem explicat abans amb tota claredat cóm el criteri del jutge ja està complit i ben complit. Ningú té intenció de contradir a cap jutge perquè el seu criteri ja s’ha aplicat des del moment en que el procediment es va retrotraure, per última vegada, al moment de la Mesa de Contractació en 2015. Sembla que la figura del jutge li serveix al representant de Compromís per seguir jugant al «que viene el coco y te comerá». El jutge en qüestió, molt probablement, se’n riuria d’esta manipulació.

Article de Melero«Finalment, quedava una última opció, i que no era un altra que renunciar a l’adjudicació, una figura legal que contempla la llei quan per exemple les condicions en les que anava a adjudicar-se un servei han canviat pel pas del temps o per qualsevol altra qüestió. En aquest cas, i com que han passat 14 anys des de que va començar tot aquest lio, les coses han canviat substancialment. Per exemple, la xarxa de pluvials que era una cosa que havia de fer l’empresa adjudicatària del servei, ja està feta en gran part gràcies a la Generalitat i l’esforç de l’actual govern. En aquest context preguntàrem als serveis tècnics de l’Ajuntament si la renúncia podria ser una opció, i una vegada més, ens van contestar que NO.»

RespostaLa renúncia és sempre una opció per a l’administració pública.Sempre. Perquè el seu objectiu és preservar l’interès general de la població. La única cosa que cal és que estiga ben motivada i justificada. I en les actuals circumstàncies, hi ha motius i justificacions de sobra per a renunciar.Caldria preguntar-se fins quin punt és cert això de que l’administració sempre té la opció de renunciar. És més senzill del que sembla respondre a esta pregunta. Hi ha prou, simplement, amb citar textualment l’article 17 del plec administratiu que regula les condicions contractuals de l’adjudicació de la gestió privada del servei de l’aigua que se va fer en 2004. Diu aixina:

Article 17.1: El Ple de l’Ajuntament, a la vista de la proposta d’adjudicació realitzada per la Mesa de Contractació conforme l’establert als articles 81 i 88 TRLCAP, resoldrà l’adjudicació del contracte, o si és procedent podrà declarar-ho desert, motivadament.”

A banda d’este recurs, a més a més, és ben cert que hi ha d’altres, tal com plantejàrem en les propostes d’acord al ple en el qual el PSOE i Compromís varen intentar aprovar l’adjudicació a Aigües de València.

És evident, per tant, que les mateixes condicions contractuals establertes en el 2004 per al procés d’adjudicació contemplen la possibilitat que l’Ajuntament declare deserta l’adjudicació. Òbviament, hi ha que motivar-ho adequadament perquè l’administració pública no pot caure en arbitrarietat, però sens dubte que sobren motius per a justificar acabar amb un procés massa llarg ja (14 anys) amb unes bases contractuals obsoletes i antiquades i que, tal com indica l’informe de l’enginyera municipal, ja no responen a les necessitats actuals del poble. Amb eixe panorama, no es pot sostindre que assumir eixes condicions contractuals desfasades siga defendre l’interés general del poble.

Article de Melero«Davant aquest panorama, desolador si voleu pel cúmul d’irresponsabilitats acumulades al llarg dels anys, al Govern de Silla, i a l’Alcalde, no li quedava un altra opció que elevar al Ple la proposta d’adjudicació de la Mesa de Contractació de l’any 2015,. Tres anys ens hem donat per vore si era possible re municipalitzar, molts diners públics i moltes hores de feina per part dels tècnics, i així es va fer i a principis de juliol es va convocar un ple extraordinari amb un únic punt de l’ordre del dia per tal d’adjudicar el servei d’aigua potable i clavegueram de Silla a Aigües de València tal i com fins a tres Meses de Contractació han obligat a l’Ajuntament de Silla.»

Resposta: Com ja hem comentat, és fals que la proposta de les Meses de Contractació obliguen. Són propostes que el ple de l’Ajuntament pot assumir o no (sempre motivadament). Si no fora aixina, no sols el jutge hauria obligat a acatar la proposta de la Mesa de Contractació, sinó que ni tan sols seria necessari votar-ho en sessió plenària. Però la veritat és que el jutge no obliga a complir la proposta de la Mesa (perquè el ple de representants polítics de l’Ajuntament sempre pot adjudicar a altra proposta, amb justificacions, o decidir no adjudicar a ningú i, fins i tot, acabar amb el procediment declarant-lo desert) i el ple és finalment, sempre, qui decideix en última instància.

Article de Melero«Finalment no es va adjudicar perquè dos membres del govern, tota l’oposició es va abstindré, van decidir una vegada més fer cas omís dels informes tècnics, de les Meses de Contractació, de les sentències judicials i de qualsevol racionalitat, i van votar en contra amb la qual cosa no es va obtindre la majoria absoluta necessària, els 9 vots a favor que durant 14 anys el Ple de l’Ajuntament de Silla no ha aconseguit reunir.»

Resposta: Torna el representant de Compromís a incórrer en falsedat quan suggerix que votar en contra de l’adjudicació a Aigües de València és anar contra sentència judicial. Tal afirmació no se sosté de ninguna de les maneres i deixa clarament exposada la mala fe que, per desgràcia per a tothom, sembla animar-lo.

Article de Melero«En aquest cas van ser els companys d’Esquerra Unida i Silla en Democràcia (Podemos) qui han impossibilitat normalitzar una situació heretada i que comença justament a anar torta des de que el 2004 la mateixa Esquerra Unida trenca la disciplina de vot del govern del que formava part, exactament igual que ara.»

Resposta: Per al representant de Compromís, «normalitzar la situació heretada» suposa adjudicar per altres 25 anys més la gestió privada del poble amb unes condicions contractuals nefastes i que, a més a més, no responen ja de ninguna de les formes a les necessitats del poble. Normalitzar la situació seria, per contra, acabar amb un procediment de contractació que s’ha eternitzat incomprensiblement en contra de tota sensatesa i prudència. Una vegada anul·lat este procediment viciat, caldria encetar un full de ruta honest, sensat i prudent cap a la remunicipalització a mig termini, la qual cosa podria passar per formalitzar un nou procés de contractació amb condicions contractuals actualitzades a tots el nivells i per un termini d’un màxim de 5 anys, temps suficient per preparar adequadament l’Ajuntament per a assumir la gestió directa de l’aigua pel bé de l’interès general.

Article de Melero«El poble els haurà de preguntar per què, que és el que es mou a fer mil i un malabarismes per evitat l’adjudicació a l’empresa que una vegada darrere un altra han dit els tècnics que era la millor per als interessos del poble. Ara tot queda en precari i a expenses de les mesures judicials que prenga Aigües de València.»

Resposta: El poble hauria potser, més bé, de preguntar per què hi ha qui insistix roda i volta en prendre la pitjor de les decisions possibles. Pel que respecta a les possibles mesures judicials que prenga Aigües de València pel fet de no haver-li sigut adjudicada la gestió de l’aigua: sorprén per què no es pregunta el regidor de Compromís quines serien, més bé, les «mesures judicials» que podria prendre Hidraqua si adjudicàrem a Aigües de València. Resulta que són, sens dubte, més contundents les possibles conseqüències d’este escenari que no les de l’altre. Hidraqua pot interposar demandes milionàries en concepte d’indemnització (la qual cosa tampoc significa que el jutge necessàriament vaja a acceptar-les, òbviament) i, per possibles irregularitats que hi ha hagut també en la darrera fase del procés (i de les quals tots n’hauríem de ser conscients), podria aconseguir una altra sentència judicial que tornara a tombar la nova adjudicació a Aigües de València. A més a més, Aigües de València podria demanar augments en la facturació o, directament, compensacions econòmiques per tal de poder encarar les inversions que fins el moment no s’han fet, la qual cosa suposaria que estos diners els gestionaria l’empresa privada amb la inclusió dels seus propis marges de benefici que sens dubte encaririen molt el cost total. Hi ha que tindre altura de mires i una comprensió global de la problemàtica. El que ens estem jugant és massa important per al poble.

I és que el procés de contractació que s’ha eternitzat de forma viciada fins a hui en dia des del 2004 compta amb diverses irregularitats que, amb molta probabilitat, forçarien una nova anul·lació judicial del procediment i seguiríem eternitzant el problema mentre la xarxa de l’aigua en Silla continuaria desatesa i tornant-se cada vegada més obsoleta sense rebre la necessària atenció per a ser renovada i millorada. La situació pot no tardar massa temps en començar a ser crítica en este sentit, després de 14 anys d’abandonament, i és irresponsable no solucionar el problema ja, amb determinació i responsabilitat.

Article de Melero«El que no farà mai Compromís, ni els seus representants, es embarcar el poble de Silla en quimeres que ens poden portar a la ruïna com a poble. Nosaltres som una força de govern, lleial, responsable i que no deixarem que es manipule la gent amb mentides, mitges veritats i discursos fofos.»

Resposta: Després de tot el que ja hem exposat, no calen més comentaris al respecte d’estes últimes afirmacions.

Conclusió:

– Nosaltres no proposem necessàriament la remunicipalització immediata. Contemplem la possibilitat de traure unes noves condicions contractuals actualitzades per adjudicar a una empresa privada la gestió de l’aigua per un termini aproximat de 5 anys. En eixe temps, hi ha temps per preparar com deu mana les condicions òptimes per a remunicipalitzar mentre la gestió privada amb noves condicions contractuals actualitzades seria molt millor que l’actual per a l’interés general de la població. Per a seguir este full de ruta, el consens entre totes les forces polítiques del poble, en govern i en oposició, seria més que recomanable.

– Cap sentència judicial ens obliga a seguir privatitzant l’aigua per 25 anys més amb unes condicions contractuals, tècniques i econòmiques, que estan obsoletes i no responen a les necessitats del poble.

– Els 5 milions de deute a pagar a Hidraqua s’hauran d’afrontat tant si se remunicipalitza com si s’adjudica a Aigües de València.

– El preu del rebut té moltes més opcions de ser més barat amb gestió pública que no privada. Encara que sempre hi hauria que prioritzar la qualitat del servei, en totes les seues dimensions, per damunt del preu, i sempre amb atenció als casos de pobresa i exclusió social que sempre se poden tractar millor amb la gestió pública per garantir l’accés a l’aigua universal tal com es mereix este dret fonamental que la ONU, en 2010, va declarar essencial per a la garantia efectiva de la resta de drets humans.

LAS MENTIRAS DE «LOS VERDES» DE SILLA (III): PROHIBICIÓN APARCAMIENTO EN BARRIO ALTERÓ EL 13 DE JUNIO 2018

Por Salva Mestre, concejal de Transparencia, Comunidad y Participación del Ayuntamiento de Silla

“Los Verdes” de Silla son ese partido local que denigra sin vergüenza alguna la noble marca que usurpa (Los Verdes) y que merecería, sin duda, algo mucho mejor. Y casi a cada paso, lo vuelve a demostrar. Entre otras mentiras, han publicado recientemente este texto que ilustra a la perfección el cariz usual de sus prácticas mentirosas y manipuladoras. Primero lo citaremos y luego lo comentaremos brevemente, porque siempre es muy sencillo desmontar las mentiras de Los Verdes de Silla. Aquí el texto difundido:

* * *

13 DE JUNIO DE 2018.
EL GOBIERNO DE SILLA TOMA L’ALTERÓ.
¿Peligro de bomba? ¿Atentado? ¿Escape de gas? ¿Se reunen Donald Trump y Kim Jong-un en nuestro barrio? Miramos al cielo buscando el helicóptero. Alguien comenta ¿Será el cumpleaños de algún miembro del gobierno y le están preparando una fiesta sorpresa?
Vicente y su equipo dan la orden de desalojar todos los vehículos de l@s vecin@s porque tienen su sesión para el book de fotos de junio.
Sus compañeros de equipo de gobierno asienten y manos a la obra: VECIN@S FUERA, QUE VIENEN LOS NUESTROS.
El gobierno da la orden de desalojo. Todos los vehículos fuera en TODA LA MANZANA Y ALREDEDORES.
Tomada la calle, comienza su efeméride, otro eventito más para su propaganda CON EL DINERO DE TODOS.
¡Los vecinos que se busquen la vida!
¡LAMENTABLE

* * *

Ese día no vino Trump, ni Kim Jong-un, sino que vino el presidente de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Obviamente, y como es lógico, eso impone un protocolo de seguridad policial especial. Pero este texto manipulador oculta ese crucial dato y, además, atribuye la responsabilidad al equipo de gobierno local, como si pudiese alterar o anular los dispositivos de seguridad que rodean siempre a los máximos representantes institucionales (presidentes de gobierno, estatal y autonómicos, o el rey, por ejemplo).
Ese es el nivel.

LES MENTIRES DEL PP DE SILLA (IV): LA PRIMERA ENQUESTA POPULAR DE SILLA

Per Salva Mestre, regidor de Transparència, Comunitat i Participació de l’Ajuntament de Silla

La primera Enquesta Popular de la història de Silla fou un èxit immens de participació ciutadana on el veïnat vàrem prendre decisions importants sobre la nostra convivència: sobre els espectacles taurins en el nostre model de festes i sobre l’ús dels centres cívics inacabats. Però sobre esta qüestió el PP de Silla afirma al “El Punt de Silla” del 2 de juliol del 2016, que l’actual govern local engañan a los vecinos con la encuesta popular; aplican para el recuento de votos un sistema diferente al tradicional para que el resultado sea el deseado por el gobierno. Sistema tradicional opción ganadora: 8 días de toros. Sistema empleado por el gobierno: 6 días de toros”. Amb esta mentira el PP de Silla demostra que la seua postura va ser la defensa acèrrima dels col·lectius taurins en compte de la promoció de l’interés general. El veïnat va ser molt més intel·ligent i vàrem decidir conjuntament, com tothom sap, un punt intermedi on conviure millor. Anem a explicar ràpidament en què consisteix ací la mentira del PP de Silla.

És impossible que hi haja cap engany al veïnat perquè el sistema de votació i de recompte va ser publicat amb antelació a la votació. I amb açò, que és una absoluta evidència incontestable, ja n’hi ha prou per demostrar la mala fe del PP de Silla. Però és més: si el PP de Silla tenia tan clar que el sistema era suposadament injust, per què no ho va denunciar? Per què no va dir que eixe sistema de recompte era injust i un engany? Això, com a partit polític en la oposició, és una irresponsabilitat política inacceptable. El cas és que el PP de Silla no va dir res fins que no va vore que el veïnat elegia majoritàriament reduir els dies de bous i eliminar el bou en corda i el bou embolat. D’esta forma va demostrar que la seua postura era completament partidista (en compte de mirar pel bé comú) al reaccionar com reacciona el mal perdedor que se queixa sols una vegada ha perdut. És una llàstima que el PP de Silla siga tan incapaç de veure com el resultat va ser un èxit per a tothom perquè se va redefinir un model de festes on cap tot el món i on la sensibilitat ètica contra el maltractament animal avança amb sensatesa per part de tothom, d’uns i d’altres.

En quant al sistema de recompte se va anunciar amb sobrada antelació i se va aplicar no sols a algunes de les preguntes sobre els espectacles taurins sinó també a les preguntes sobre els usos dels centres cívics inacabats. I és eixe sistema el que se va utilitzar i no un altre per la senzilla raó que fer una ordenació de preferències és el millor i més democràtic sistema per a elegir una opció entre 3 opcions o més. La ciència política ho avala però el PP de Silla pareix que és incapaç de documentar-se al respecte. I és que el resultat real (tal com pot comprovar-se a la web de la votació, http://sillaparticipa.com) va ser que l’opció dels 8 dies no va ser ni la primera ni la segona sinó la tercera perquè 2165 persones varen preferir 6 dies sobre 8 contra les 1759 persones que preferien 8 dies contra 6 i, a més a més, 1997 persones preferien 4 dies sobre 8 contra les 1955 persones que preferien 8 dies contra 4.

Este sistema el que permet és obtindre el resultat que eixiria realitzant 6 eleccions diferenciades per tal de contraposar totes les opcions entre si de dos en dos (totes contra totes, però de dos en dos). Al final, l’opció guanyadora ha sigut aquella que és preferida sobre la resta per la majoria absoluta de les persones que han votat. Si no s’aplica este sistema aleshores pot passar que isca com a primera opció aquella que no es preferida per la majoria absoluta dels votants sinó tan sols per una majoria minoritària de votants. Açò s’il·lustra fàcilment amb un exemple: posem que un 30% vota A, un 20% vota B, un 20 % vota C, un 20% vota D i un 10% vota E; dir que guanya A és anar contra un 70% dels votants que NO volia A i això és injust, mentres que fer una ordenació preferencial de totes les opcions per part dels votants permet extraure realment la preferència majoritària. I açò és el que s’ha fet i es farà en les Enquestes Populars a Silla.

Per tant resulta evident que en esta qüestió no n’hi ha més engany que el del PP de Silla intentant manipular sense escrúpols al veïnat. La política no hauria de degradar-se amb mentires i manipulacions. El veïnat mereixem la veritat.

 

 

CRÓNICA DE UN PLENO MUY REVELADOR

Por Salvador Mestre, concejal de Transparencia, Comunidad y Participación del Ayuntamiento de Silla

Este pleno (27-12-2016) ha sido muy revelador sobre la política local. O, más bien, sobre los políticos locales, que no es exactamente lo mismo (gracias a dios). Hemos podido observar múltiples actitudes inaceptables de desprecio a sus funciones como representantes políticos por parte de la oposición. Vayamos por partes.

1) Los Verdes y el PP no contestan sobre si renuncian a la dieta del pleno extraordinario que abandonaron sin hablar de presupuestos ni tampoco contestan sobre su posición al respecto de los presupuestos (si les parecen bien o mal).

Toda la oposición, excepto España 2000, abandonó la sesión plenaria extraordinaria de noviembre donde se trató la aprobación de los Presupuestos 2017. Hicieron este gesto para protestar por la hora de la convocatoria. Se alegaron razones peregrinas e insostenibles desde cualquier punto de vista ético y jurídico (tal como ya expliqué claramente en este otro artículo donde rebato una a una las espurias razones que esgrime la oposición para intentar justificar su lamentable espantada: http://www.sillaendemocracia.es/espantada-oposicio-ple-pressupostos-2017-silla).

En el primer punto del orden del día de este pleno se votaba la aprobación definitiva de los Presupuestos 2017 (mediante la aprobación de la resolución de las alegaciones recibidas a los mismos). Era el momento, por tanto, de preguntar al representante de Los Verdes y al representante del PP acerca de su posicionamiento con respecto a los presupuestos 2017. Han evitado descaradamente responder a la pregunta, por dos veces. También evitaron responder a la pregunta que les he hecho sobre si iban a renunciar a la dieta que cobraron por asistir al pleno sobre presupuestos que abandonaron sin decir ni una sola palabra sobre los presupuestos. El representante de Los Verdes evitó nuevamente responder a la pregunta (quien sabe si por vergüenza), pero aquí el representante del PP decidió echarse un órdago y afirmó que él sí había hablado sobre presupuestos y que quizá no le había prestado atención, ya que supuestamente dijo que “ojalá hubiéramos tenido nosotros en la legislatura anterior la disponibilidad que tienen ustedes, porque se nota que la economía del ayuntamiento va mejorando”. Es una burla sostener que decir eso es hablar sobre presupuestos. También dijo en aquel pleno que tenían propuestas preparadas para enmendar los presupuestos pero que no las iban a presentar para protestar por la hora del pleno y que por ello no iba a hablar ni un minuto sobre los presupuestos. Y todo eso con el cinismo de declarar que así actuaba “por respeto a los vecinos” (puede verse esa intervención en este link de acceso directo: https://youtu.be/m_yQ_w4AjQs?t=6m48s. Para quien tenga ganas de comparar su intervención con lo que es realmente hablar sobre presupuestos, aquí está la primera y única intervención que hizo el representante de Ciudadanos antes de levantarse e irse también del pleno junto con Los Verdes de Silla y el PP. Es una intervención que puede estar más o menos acertada o desacertada, pero que fue exhaustiva y sirve bien como ejemplo de qué es hablar sobre los presupuestos:  https://youtu.be/i9HX6J1kqaU?t=58m22s.)

2) Ningún grupo político de la oposición ha presentado ninguna enmienda a los presupuestos, despreciando así sus obligaciones como representantes públicos

La única enmienda a los presupuestos 2017 ha sido realizada por un trabajador del Ayuntamiento a título personal (cualquiera puede presentar enmiendas a los presupuestos durante la fase de exposición pública tras la aprobación inicial). Pero ningún partido político de la oposición lo ha hecho.

Esto es comprensible en el caso de España 2000 porque su representante, quien no secundó la espantada del resto de la oposición, votó abstención a los presupuestos. Sin embargo, es inaceptable en el caso de Ciudadanos porque había declarado en su única intervención que no podía votar a favor de unos presupuestos en los que veía muchos problemas. Si esto es así, su obligación como representante político es hacer su trabajo y presentar las enmiendas que considere oportunas para mejorar los presupuestos anuales de nuestro pueblo e intentar que sean como él considere que debieran ser. Si no lo hace, falta a su obligación.

Lo mismo vale para el PP, cuyo representante dice tener varias enmiendas a los presupuestos pero luego no las presenta en la fase de alegaciones. Por lo visto, debe pensar que su desacuerdo con la hora de convocatoria del pleno extraordinario sobre presupuestos le justifica para desatender su obligación como representante político y no aportar propuestas para la mejora de los presupuestos.

En el caso de Los Verdes, ha declarado en este pleno que tenía varias enmiendas o críticas basadas en una comparativa del actual presupuesto con los de 2010 y 2011, pero tampoco las ha aportado. Siendo benevolentes, habrá que pensar que es cierto que tenía esas propuestas pero que, sin embargo, decidió desatender su obligación como representante público y no ha querido colaborar aportando sus propuestas para mejorar los presupuestos. Si no somos tan benevolentes, habrá que pensar que en realidad no tenía propuestas y que se ha limitado a montar el numerito de la espantada como único y desesperado modo de intentar acaparar protagonismo e intentar manchar de forma histriónica la imagen de unos presupuestos tan buenos que hasta España 2000 no ha podido votarlos en contra. Esto mismo vale para el PP. ¿Dónde están sus propuestas? ¿No merecen sus votantes y todo el pueblo de Silla sus aportaciones para intentar mejorar los presupuestos? Parece que a algunos solo les queda intentar el escándalo cuando no tienen ni razones, ni argumentos, ni propuestas.

3) Ningún grupo político de la oposición ha presentado ninguna enmienda a las ordenanzas fiscales

Aquí el razonamiento es idéntico al anterior. Si un grupo político vota en contra de unos presupuestos, unas ordenanzas o unos reglamentos lo lógico es que, en la fase de alegaciones, presente enmiendas para intentar mejorarlos según su propio criterio. Todos los partidos de la oposición votaron en contra algunas de las ordenanzas fiscales que se aprobaron inicialmente en un pleno anterior. En este pleno se votaba la aprobación final pero solo constaba una enmienda a cargo de una empresa. Nada más.

Aquí nuevamente, los representantes políticos de la oposición han despreciado su función como representantes públicos.

4) Los Verdes vota en contra un punto sin decir ni palabra al respecto

El punto del orden del día ha sido el 3.4., sobre “Organización Administrativa. Oficina asistencia a la ciudadanía”, Los Verdes votan en contra sin motivar su oposición. Nadie sabe cuál es su crítica, sus motivos y razones para oponerse. De ese modo, resulta imposible poder extraer algo positivo de su actitud que permitiera mejorar la propuesta y las decisiones que se toman por parte del órgano de gobierno que es el pleno del Ayuntamiento. Aquí, nuevamente, el representante de Los Verdes desprecia su función como representante público.

5) España 2000 se ausenta del pleno y vuelve a estar ausente en el momento de votar

No es la primera vez que el presentante de España 2000 está ausente en el momento de una votación. En esta ocasión, la ausencia se ha prolongado de forma extrañísima durante muchísimo tiempo. Tras inaugurar los turnos de palabra en el punto 3.3 (como suele suceder según el reglamento del pleno), el representante de España 2000 ha salido inmediatamente del pleno durante todo el resto de turnos de palabra de ese punto sin estar para escuchar nada de lo que allí se le pudiera contestar ni debatir al respecto. Sin embargo, compareció tan solo a votar.

Vuelve a ausentarse inmediatamente tanto tiempo que no está presente en el momento en que se votan los dos siguientes puntos (el 3.4 y el 3.5). Y continúa ausente hasta el momento en que se acerca corriendo para el momento justo en que se procede a votar el punto 3.6. El tiempo total de sus ausencias continuadas ha sido de aproximadamente media hora, un tiempo largamente excesivo para aliviar posibles necesidades fisiológicas. Lo cierto es que, al menos durante buena parte de esa media hora, estaba en el pasillo charlando con la policía en lugar de estar atendiendo al desarrollo del pleno tal como es su obligación.

6) Los Verdes vuelven a ausentarse de una votación

No es la primera vez que le sucede esto al representante de Los Verdes. En la otra ocasión le sucedió de forma injustificada por detenerse a charlar con alguien del público y despistarse del desarrollo del pleno. Lo cierto es que en esta ocasión es posible que le haya pillado aliviando sus necesidades fisiológicas, ya que el punto de cuya votación se ha ausentado ha sido el 3.6, el cual ha sido muy rápido dado que todo el mundo ha votado a favor y nadie ha hecho uso del turno de palabra (se aprobaba una propuesta de reconocimiento a una actuación policial).

7) Una buena actitud del representante de España 2000

A veces quien presenta una moción se empeña en intentar aprobarla tal cual sin corregirla con mejoras que se le proponen. Parecía que volvería a suceder cuando le dije que no fuera orgulloso y accediera a enmendar su moción tal como le proponíamos desde el gobierno (por una cuestión meramente técnica que la volvía inviable). Finalmente, demostró flexibilidad y accedió a enmendar con sensatez su propia moción de modo que pudiéramos aprobarla por unanimidad, ya que todos participábamos del espíritu de la moción. Su moción pretendía compensar a los negocios hosteleros con terrazas que hayan sufrido imposibilidad de uso por motivo de las obras. Desde el gobierno se le planteó, tal como ya era nuestra intención, compensar también a los propietarios de vados cuyo uso se hubiese imposibilitado también durante las obras. La compensación consistirá en una bonificación por la parte proporcional de los días de molestias con respecto a la tasa anual que tributen.

 

EL GOBIERNO LOCAL DE SILLA BAJARÁ EL IBI PARA COMPENSAR LA SUBIDA DE MONTORO

El periódico Levante se hace eco de la compensación del tipo de gravamen que aplicaremos en Silla. Porque no va a ser Montoro quien nos va a decir cuando subir impuestos. De este modo los vecinos seguirán pagando por el IBI lo mismo que pagan desde antes de las últimas elecciones locales. El PP local subió el IBI en 2013 y 2014 y luego lo bajó de forma electoralista en 2014 de cara a elecciones. Hasta el momento, en Silla se ha pagado en 2015 y en 2016 lo mismo que en 2014. Ahora, en 2017, seguiremos pagando lo mismo.

http://www.levante-emv.com/horta/2016/12/20/silla-bajara-ibi-compensar-subida/1506531.html

LA SEGONA ENQUESTA POPULAR SE CELEBRARÀ AL FINAL DE FEBRER

La Regidoria de Participació anuncia la convocatòria de la segona Enquesta Popular per al final de febrer. El veïnat podrà decidir diverses qüestions que s’estan acabant de definir. Entre altres possibilitats, es decidirà sobre la destinació final de les ajudes als refugiats siris, sobre algun aspecte de l’ordenació viària al poble i sobre la ratificació de l’ús del centre cívic del parc de l’Estació com a centre social i juvenil.

La ratificació o no de l’ús del centre cívic del parc de l’Estació s’explica per la possibilitat que el poble decidisca que, amb un sol centre social infantil i juvenil n’hi ha prou per cobrir les necessitats, ja que el centre cívic del parc de l’Alteró, atesa la primera Enquesta Popular, ja ha sigut projectat i pressupostat per a convertir-lo en centre social infantil i juvenil, la qual cosa serà executada el 2017.

La decisió sobre la destinació final de les ajudes als refugiats siris és un resposta a l’immobilisme del Govern estatal i les autoritats europees que segueixen bloquejant l’arribada dels refugiats. L’Ajuntament va habilitar un compte bancari per tal de recaptar les donacions del veïnat solidari. Els diners recaptats fins al moment (incloent-hi els recaptats al Mercat Solidari Nadalenc i a la campanya «Silla ciutat d’acollida per als refugiats») no sembla que puguen utilitzar-se mai per ajudar refugiats acollits al nostre poble i, per tant, es tracta de decidir on destinar-los: o bé a entitats que ajuden a Espanya als pocs refugiats siris que han aconseguit arribar al nostre país o bé a entitats que presten ajuda en els camps de refugiats al voltant de Síria. Amb les dues accions es va recaptar un total de 1325,97 €. Recordem que el compte solidari on es poden fer aportacions per ajudar els refugiat siris és el ES85 0081 1476 1000 0116 5920 (Banc Sabadell).

De la mateixa manera que en la primera Enquesta Popular, el sistema de votació que s’utilitzarà per a aquelles preguntes que tinguen més de dues opcions serà el sistema de vot preferencial (variant Condorcet-Schulze), el qual consisteix a ordenar les opcions per ordre de preferència. Així, en primer lloc, es posa l’opció més desitjada; en segon lloc, aquella que es desitjaria si no fóra possible la primera; en tercer lloc, aquella que es desitjaria si no foren possibles ni la primera ni la segona, i així successivament. El sistema de vot preferencial és el sistema de vot més just i democràtic per elegir entre més de dues opcions. Permet extraure l’opció realment preferida per la majoria dels votants ja que detecta aquella opció que, confrontada una a una amb la resta d’opcions, és preferida per la majoria dels votants. Això és així perquè el mètode Condorcet busca que guanye l’opció que més consens desperta en l’electorat.

Dit d’una altra manera: guanya l’opció que prefereix la majoria absoluta dels votants sobre la resta de totes les altres opcions.

Finalment, per a aquells que vulguen aprofundir en la comprensió del sistema preferencial de vot, aquest vídeo aclareix aquesta qüestió de forma molt clara i didàctica:

Font: Ajuntament de Silla

 

 

LES MENTIRES DEL PP DE SILLA (III): EL RECOLZAMENT ALS AGRICULTORS

Per Salva Mestre, regidor de Transparència, Comunitat i Participació de l’Ajuntament de Silla

L’Ajuntament de Silla ha estat oferint un servei de tramitació de les ajudes a l’agricultura fins l’any passat. Sobre esta qüestió afirma el PP de Silla al “El Punt de Silla” del 2 de juliol del 2016, que l’actual govern local “eliminan el servicio de tramitación de las ayudas a los agricultores; desde 1998, 350 agricultores tramitaban sus ayudas a la agricultura a través del Ayuntamiento. Este año han eliminado este servicio”. En este cas, el PP de Silla no mentix. Açò és correcte, però està dit de forma que parega una cosa molt però que molt grossa i molt dolenta. Però si entrem un poquet en detalls (no massa, sols un poquet) aleshores la cosa adquirix la seua serena i vertadera dimensió.

Resulta que l’Ajuntament de Silla tenia un funcionari ocupat en gestionar estes ajudes als agricultors del poble (este funcionari és el secretari del Consell Agrari) quan en realitat era un servici que s’estava prestant de forma il·legal perquè la legislació vigent diu clarament que l’Ajuntament no és competent per a fer esta gestió. Aleshores, per complir amb la legalitat, s’ha decidit deixar de prestar el servici, cosa que, a més a més, allibera de faena a un funcionari de forma que l’Ajuntament pot optimitzar eixe temps funcionaral utilitzant-lo en altra àrea. Però que ningú s’escarote perquè els agricultors ho seguixen tenint molt fàcil per gestionar-se les ajudes ja que tenen 3 opcions: 1, a aquells que estiguen afiliats a un sindicat agrari els ho pot fer gratuïtament el seu sindicat al mateix edifici de la cambra agrària on atenia el secretari del Consell Agrari; 2, aquells que no estiguen afiliats a cap sindicat poden contractar els servicis d’un dels sindicats pagant una quantitat irrisòria (entre 10 i 20 euros) per a la gestió d’ajudes per valor de centenars o milers d’euros, i també la Cooperativa Agrícola que està en el Parc Alteró ha estat prestant el servici per 10 euros; i 3, aquells que ni estiguen afiliats a cap sindicat ni vullguen gastar-se 10 euros poden desplaçar-se personalment a Catarroja on està l’oficina en la qual es tramiten les ajudes i fer-ho ells directament.

És prou evident que si la competència fora pròpia de l’Ajuntament no s’hauria deixat de prestar el servici de recolzament als agricultors per demanar les ajudes. També és evident que les molèsties pel canvi són mínimes (i l’any que ve ja tot el món ho tindrà clar i se convertirà fàcilment en la nova rutina). I, per tant, també és evident que el PP de Silla, subratllant maliciosament este fet, el que intenta és ser insidiós i denigrar esta decisió que realment és la més sensata i la més raonable.

COMENÇA LA FORMACIÓ DE PERSONAL PER AL NOU SERVEI MUNICIPAL D’ATENCIÓ A LES PERSONES AFECTADES PER LA HIPOTECA

L’equip tècnic de Serveis Socials de l’Ajuntament ha iniciat avui el Pla de Formació del personal amb l’expert en assessoria hipotecària Rafa Aguado, que permetrà ajudar al màxim les persones afectades per problemes hipotecaris amb els bancs.

A l’inici de la formació han assistit el regidor de Comunitat, Salva Mestre,i la regidora de Benestar Social, Trini Martínez.curs hipotecaAquesta iniciativa ha estat impulsada per la Regidoria de Comunitat en col·laboració amb la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Silla amb l’objectiu  d’aprofundir en la millora dels serveis comunitaris oferint un servei d’assessorament hipotecari avançat, específic i preventiu en fase prejudicial per donar solució als problemes al més prompte possible mitjançant la negociació amb els bancs i així poder evitar el judici i els processos de desnonaments.

El personal ha valorat molt positivament la formació rebuda que els servirà per a donar un millor servei en l’atenció a la ciutadania en problemes hipotecaris i els ajudarà a donar una bona orientació preliminar per a resoldre els conflictes.

curs hipotecaAquest servei se suma al Programa d’Intermediació Hipotecària i Assessorament Legal en Matèria d’Habitatge que es presta una vegada al mes i posa a disposició de la ciutadania una persona lletrada que s’encarrega de l’atenció, l’assessorament, el seguiment i la mediació dels veïns i veïnes que tinguen problemes amb l’impagament de les seues hipoteques davant de la pressió del banc i l’amenaça de pèrdua de l’habitatge.

Font: Ajuntament de Silla