LES VERITATS DE L’AIGUA

Per Salvador Mestre, regidor de Transparència, Comunitat i Participació de l’Ajuntament de Silla

El senyor Josep Melero, representant polític de Compromís Silla, ha escrit recentment un article amb el títol «Les mentires de l’aigua». Responent a cites d’eixe article, nosaltres, per contra, exposarem «Les veritats de l’aigua».

La qüestió de l’aigua en Silla és certament un problema molt gros. És, sens dubte, la qüestió més complexa a la que hem hagut d’enfrontar-nos com a partit polític local i membres del govern local. No és un tema per a «tocar d’oïda». Si se vol ser responsable amb la responsabilitat de ser representant polític, cal llegir-se els centenars i centenars de folis que conformen tot l’expedient. Cal, a més a més, consultar amb diversos experts sobre la matèria (experts tècnics i jurídics). I pegar-li moltes voltes per a aprofundir en la comprensió del problema, trobar la millor solució per al poble i intentar preservar el dret fonamental per a la vida que és l’aigua de la millor forma possible per a l’interés general.

Amb això, el que cal és actuar amb responsabilitat i intentar explicar-ho a la gent. Per això hem fet últimament algunes xarrades i debats sobre la qüestió que han sigut publicades en xarxes socials. Ara, a més a més, considerem necessari intentar aclarir els embolics que presenta l’article del representant de Compromís sobre la qüestió de la remunicipalització de l’aigua en Silla.

Procedirem citant extractes significatius de l’esmentat article i responent-los sistemàticament. Confiem que açò servisca per a que, al menys, algunes veïnes i veïns de Silla puguen alcançar una comprensió del problema suficientment bona com per a formar-se el seu propi criteri.

Article de Melero«Darrerament s’ha suscitat una polèmica arran l’intent d’adjudicació del servei d’aigua potable a Silla per part del govern.»

Resposta: Açò és clarament inexacte. L’intent d’adjudicació no ha sigut del govern, sinó de dos dels quatre grups polítics que conformen el govern. De fet, eixe intent d’adjudicació per part del PSOE i Compromís ha trencat un dels punts del pacte de govern plasmat en el document “Acord per Silla” que diu:

“Remunicipalització dels serveis

Defensem la importància de la gestió pública en sectors estratègics de l’activitat econòmica.

Estudiar la viabilitat i valorar les possibilitats de remunicipalitzar els serveis.”

Article de Melero«5. Juny de 2015 entra a governar el govern actual composat pel PSOE, Compromís, SED i EU. En les negociacions del pacte de govern Esquerra Unida posa com a condició que s’exploren totes les vies per a re municipalitzar el servei de l’aigua, … cosa que s’accepta …per la resta de forces que composen l’actual govern tot i sabent del perill que corríem de no complir una sentència i una proposta tècnica que encara estava damunt la taula.»

Resposta: Ací hi ha una contradicció evident en el discurs del regidor Melero que revela la intenció d’instrumentalitzar sense rigor l’autoritat del jutge per intentar justificar la privatització de l’aigua en Silla per 25 anys més. En el punt 4 del seu article afirma:

“L’any 2015 torna a eixir una sentència anul·lant l’adjudicació de 2010 i obligant l’Ajuntament de Silla a tornar a convocar Mesa de Contractació i repetir tot el procediment.”

I esta afirmació és correcta, perquè el que fa la sentència judicial és, precisament, obligar a reiniciar el procediment des del moment de l’avaluació tècnica de les propostes de les empreses interessades en la Mesa de Contractació. Però després, al punt 5, afirma:

“[…] sabent del perill que corríem de no complir una sentència i una proposta tècnica que encara estava damunt la taula.”

No hi havia perill de no complir una sentència judicial perquè, com ja s’havia dit, la sentència ja estava complida, simplement, al convocar novament la Mesa de Contractació.

És molt important assenyalar esta contradicció en el discurs del representant de Compromís Silla, perquè el que intenta és justificar la seua postura de seguir privatitzant l’aigua en Silla amb un argument d’autoritat que fracassa. Intenta fer vore que el jutge ens força a adjudicar. Però la veritat incontestable és que el jutge no obliga a adjudicar ni tampoc obliga, amb més motiu, a adjudicar a una empresa en concret. Tampoc pot obligar a adjudicar a la proposta de la Mesa de Contractació perquè qui adjudica és la instància política (el ple de representants polítics) i no la instància tècnica (la Mesa de Contractació, que és prèvia al ple). Si necessàriament s’haguera d’adjudicar segons la proposta que eleva la Mesa de Contractació aleshores no hi hauria necessitat de votar-ho en sessió plenària. El que passa (i açò és important) és que si el ple adjudica en un sentit distint al de la proposta de la Mesa de Contractació aleshores ho ha de motivar adequadament, justificar-ho amb rigor. I això és aixina perquè l’administració no pot ser arbitrària ni capritxosa, però això tampoc significa que el criteri tècnic siga irrefutable per al criteri polític. Si aixina fora, repetisc, la llei no permetria als polítics decidir en votació plenària i s’adjudicaria directament segons el criteri de la Mesa de Contractació tècnica.

¿Què significa açò en relació a les sentències judicials? Significa que quan els jutges han tombat les adjudicacions de 2004 i de 2010 i han dictaminat (per dos vegades) que el procediment s’havia de retrotraure al moment de la Mesa de Contractació, el que estan fent és assumir que les adjudicacions efectuades pels polítics en sentit contrari al de la Mesa de Contractació no han estat suficientment motivades i justificades. Podria ser que eixes adjudicacions hagueren estat ben justificades i, per tant, els jutges no les haurien anul·lades.

Per tant, és absurd pretendre que la sentència judicial no deixa més remei que adjudicar a Aigües de València. Això és fal·laç i no resistix una mínima anàlisi amb un mínim de rigor. Per cert: eixe ha sigut l’argument que el PP ha sostingut sempre repetidament i que ara el representant de Compromís, sorprenentment, també adopta.

Article de Melero«Tant va ser el nostre compromís, érem un govern jove i amb energia, que malgrat que ens arriba un Auto per part del jutjat forçant-nos a complir la sentència en una junta de govern acordem portar endavant totes les actuacions necessàries per tal d’explorar la possibilitat de re municipalitzar el servei municipal de l’aigua fent cas del nostre acord de govern i foren quines foren les conseqüències. Com era d’esperar Aigües de València recorre davant el jutge la nostra decisió però el jutge en un nou Auto indica que l’Ajuntament de Silla té dret a explorar la via de la re municipalització, i que si aquesta fos possible, estaria en el seu dret a no adjudicar a Aigües de València.»

Resposta: I altra vegada, el representant de Compromís torna a instrumentalitzar demagògicament la figura del jutge. El jutge mai ha dit res semblant a «si la remunicipalització fos possible, aleshores l’Ajuntament de Silla estaria en el seu dret a no adjudicar a Aigües de València». Això és una flagrant manipulació absolutament inacceptable que intenta el regidor Melero per justificar el seu recolzament irresponsable a seguir privatitzant l’aigua en Silla per 25 anys. L’auto del jutge l’únic que feia era instar a l’Ajuntament a complir amb la sentència seguint la reclamació de l’empresa Aigües de València, la qual li al·legava al jutge que se li havia d’adjudicar a ella el servei de l’aigua. Des de l’Ajuntament se li va respondre i el jutge va dictaminar de forma definitiva que, efectivament, la sentència ja estava complida des del moment en que el procediment s’havia reiniciat, però que adjudicar o no adjudicar era una qüestió que quedava fora de la seua responsabilitat. Dit d’altra manera: no hi ha cap jutge pendent de si l’Ajuntament de Silla adjudica o no a Aigües de València o a qui siga, o de si no adjudiquem o deixem d’adjudicar a qui siga, hui o demà. I és que els polítics tenim la llibertat contemplada per la llei de prendre les decisions que considerem millors per al poble les quals, això si, han d’estar ben fonamentades per tal de no incórrer en arbitrarietats. I el fet és que hi ha motius de sobra per a renunciar al procediment actual i plantejar-se altres vies de forma fonamentada i ben motivada.

Per il·lustrar tot açò documentalment i amb claredat, ací està l’extracte essencial de la sentència de la última sentència del jutge:

sentencia

Per llegir la sentència sencera, que és curteta:

https://www.dropbox.com/s/1jukp9v4vig16af/Sentencia%202017.pdf?dl=0):

Article de Melero: «[…]malgrat que el jutge ens donava la possibilitat d’explorar la via de re municipalitzar no ens donava tot el temps del món, i el acompliment de la sentència en un sentit o un altre venia condicionat per la possibilitat o no, tant des del punt de vista jurídic com econòmic, de poder revertir el servei de l’aigua a mans públiques.»

Resposta: Insisteix el representant de Compromís en la manipulació abans explicada: el jutge no condicionava cap decisió sobre l’adjudicació al fet de poder o no poder remunicipalitzar. L’únic que han dit els jutges fins el moment, sempre, és que el procediment s’havia de reiniciar des del moment de la Mesa de Contractació. I quan l’empresa Aigües de València ha reclamant al jutge que l’aplicació de la sentència implicava que se li havia d’adjudicar a ella la gestió de l’aigua, el jutge ha dit que no, que això ja queda fora de l’abast de l’execució de la sentència.

Article de Melero«I que deien els informes de la Secretaria i la Intervenció general? Doncs fins a 8 ocasions ens han dit que donat l’estat econòmic en que es troba l’Ajuntament de Silla, intervingut per l’Estat Espanyol fins l’octubre de 2016, amb plans de sanejament obligats a fer-se per part del Govern d’Espanya i amb períodes de pagament a proveïdors per damunt del que marca la llei, NO era possible la creació d’una empresa pública que es fera càrrec de la gestió del servei d’aigua potable i clavegueram, i que per tant i amb l’obligació damunt la taula de complir la sentència l’única opció era, i és, elevar al Ple de l’Ajuntament la proposta de la Mesa de Contractació de 2015 i adjudicar el servei a Aigües de València.»

Resposta: Torna a insistir-se en la fraudulenta idea que hi ha una sentència judicial esperant ser complida. Això és fals. La sentència ja està complida des del moment en que el procediment se reinicia en 2015. Al respecte dels informes de secretaria, el que diuen és que, al seu entendre, l’Ajuntament no complix amb els requisits legals que imposa la llei Montoro per a poder remunicipalitzar. En eixe cas, el més sensat seria renunciar al procediment que penja des del 2004 i plantejar-se una nova adjudicació a gestió privada amb un curt termini de temps (per un màxim de 5 anys) però actualitzant les condicions contractuals a data de hui (2018), tant des del punt de vista tècnic com administratiu, que permeten defensar com deu mana l’interès general del poble i les seues necessitats actuals. Eixes necessitats actuals de la població, tal i com indica l’informe de l’enginyera municipal, no són ja les que contemplaven les condicions contractuals establertes en els plecs de condicions tècniques i administratives del 2004 amb les quals pretenen PSOE i Compromís Silla adjudicar a Aigües de València. .

Amb una nova adjudicació a gestió privada per un màxim de 5 anys que no ens hipoteque al poble per a 25 anys més amb unes condiciones nefastes es podria plantejar un full de ruta sensat per a poder a mig termini remunicipalitzar amb totes les garanties legals, tècniques, administratives i econòmiques.

Article de Melero: «Tanmateix, i al llarg dels seus informes, ens adverteixen de les possibles conseqüències penals per als membres del govern de no fer-ho…»

Resposta: Açò és fals. No hi ha cap informe que detalle quines podrien ser les conseqüències penals per als representants polítics en funció del sentit del seu vot en el moment en que se vota l’adjudicació en sessió plenària de l’Ajuntament. A estes altures, la típica estratègia de «que viene el coco y te comerá» fa vergonya aliena. Ja som tots majorets.

De fet, això ja ho va intentar Isidro Prieto, ex-representant del PP Silla, al final de l’anterior legislatura quan el PP també volia adjudicar a Aigües de València. Va amenaçar a la resta de representants polítics del ple que si no votaven a favor incorrerien en delicte de prevaricació i tindrien responsabilitats penals. El mateix senyor Melero no es va creure eixa amenaça ja que, pel que consta en les actes del ple, es va bstindré en eixa votació. Cal recalcar que amb el seu vot, sumat als del PP, s’haguera pogut adjudicar a Aigües de València. Malgrat això, al senyor Melero cap jutge l’ha imputat per prevaricació. I és que eixa amenaça no se sosté. Sorprén, per tant, que ara siga el senyor Melero qui reprenga eixe discurs, perquè la veritat és que als informes de Secretaria de l’Ajuntament no apareix en cap lloc que qui no vote a favor d’Aigües de València vaja a patir conseqüències penals.

Article de Melero“…i ens recorden [els informes] que, en cas de que no adjudicarem i acceptant les nostres possibles responsabilitats ulteriors continuarem endavant amb la re municipalització, hauríem de pagar-li a l’empresa Aquagest [Hidraqua] entre 5 i 8 milions d’euros, diners que havia entregat l’empresa al seu moment a l’Ajuntament de Silla com a cànon de concessió per 25 anys de contracte…»

Resposta: Açò és inexacte. Eixos 5 milions i pico d’euros se li hauran de tornar si o si a Hidraqua en el moment en que se li lleve la gestió de l’aiguaen Silla que ara continua fent «en precari» (és a dir, sense adjudicació en vigor, perquè la llei obliga a l’empresa a seguir garantint un dret fonamental com és el servei de l’aigua encara que l’adjudicació estiga anul·lada). A Hidraqua se li pot llevar la gestió de l’aigua perquè se remunicipalitze o perquè se li adjudique a l’altra empresa (Aigües de València). En el moment en que se done qualsevol dels dos casos hi ha que tornar-li els diners. Si el que se dóna és que se li adjudica a Aigües de València, aleshores serà Aigües de València qui posarà eixos 5 milions de nou en concepte de cànon concessional a favor de l’Ajuntament (com els va posar Hidraqua en el moment en que se li va adjudicar la gestió). Si se remunicipalitza, aleshores haurà de ser l’Ajuntament. En qualsevol dels dos casos, a la definitiva, és el poble qui pagarà els 5 milions, perquè en cas que ho assumira Aigües de València, òbviament, ho repercutirà en les factures de tot el veïnat.

El regidor de Compromís, per tant, sembla voler suggerir que amb l’adjudicació a Aigües de València ens evitem pagar els 5 milions, i això és fals. I és que, en cas de remunicipalitzar, eixos 5 milions s’assumirien en forma de crèdit bancari que hauria d’anar amortitzant-se al llarg del temps i repercutint-se en les factures del veïnat, exactament igual que faria l’empresa privada. Per tant, en este sentit, no hi ha una vertadera diferència entre una cosa i l’altraEl problema dels 5 milions està ahí, és un problema heretat, i siga d’una manera o de l’altra, l’haurem de pagar a poc a poc tots els veïns i veïnes de Silla. Per tant, esta qüestió no justifica adjudicar a Aigües de València.

Si que és cert que, en cas de remunicipalitzar, no és el mateix que eixos 5 milions els assumisca directament l’Ajuntament a que els assumisca una empresa pública depenent de l’Ajuntament, perquè la primera opció li carrega el deute directament a la comptabilitat de l’Ajuntament i la segona opció no. Això hi ha que tindre en compte en el conjunt del panorama per a prendre les millors decisions.

Article de Melero«[Pagar-li a l’empresa Aquagest [Hidraqua] entre 5 i 8 milions d’euros] resultava impossible per a l’Ajuntament atès la seua incapacitat d’endeutar-se per la situació econòmica en la que es troba…»

Resposta: Això no és correcte. El problema per a remunicipalitzar no és el possible deute. Es un problema, evidentment, però no és allò que impedisca remunicipalitzar. La capacitat d’endeutament actual de l’Ajuntament permetria assumir directament eixe deute, la qual cosa, sens dubte, duria al límit la capacitat d’endeutament de l’Ajuntament segons la vigent llei Montoro (la qual, per cert, pot caure d’un moment a l’altre amb el nou govern del PSOE recolzat per PODEMOS i altres ; en eixe moment, la remunicipalització seria possible molt més ràpidament). El problema en este sentit és altre: evitar que el deute es carregue a la comptabilitat de l’Ajuntament és, òbviament, millor que el contrari.

Article de Melero«A més [els informes] ens adverteixen, que en cas de constituir l’empresa pública contradit els seus informes, hauríem de tancar el Conservatori Professional de Música de Silla atès que una mateixa institució no pot tindre una empresa pública i un organisme autònom com és el cas del conservatori.»

Resposta: Açò és el que diuen els informes de Intervenció de l’Ajuntament, efectivament. Per evitar este problema seria tan senzill com fer una gestió directa des de l’Ajuntament, sense empresa pública ni organisme autònom. Poder es podria. Encara que és cert que seria una solució delicada que presenta altres complicacions i que potser no la fan la més recomanable. Però, novament, el representant de Compromís seguix espantant fantasmes en compte d’aclarir la situació perquè este punt tampoc és clau per a no poder remunicipalitzar segons el criteri dels informes de Secretaria de l’Ajuntament.

Article de Melero«Per altra banda el informe de PWC [consultora especialitzada externa contractada per l’Ajuntament de Silla per a fer un estudi sobre la viabilitat de la remunicipalització de l’aigua] ens indicava que és possible re municipalitzar, sempre i quan se complisquen tots els requisits legals, no és el cas com s’ha vist, i que els milions d’euros a pagar a l’empresa Aquagest [Hidraqua] els podríem carregar al rebut de l’aigua, es a dir demanar-los al banc i carregar-li’ls al poble en el rebut fins que els pagarem, cosa que feia inviable, i així ho posen de manifest, baixar ni un euro el preu de l’aigua a Silla, almenys, en els pròxims 15 anys.»

Resposta: Este paràgraf mescla coses i crea confusió en compte d’aclarir.. Hi ha tres aspectes a comentar al respecte:

1 – L’informe de PWC conclou que si que és possible remunicipalitzar i que si que és possible fer-ho ja. No diu que no se complisquen els requisits legals. En açò, esta consultora especialitzada en processos de remunicipalització no concorda amb el criteri dels informes de Secretaria de l’Ajuntament. Els requisits legals fonamentals pels quals estos informes de Secretaria entenen que no se pot remunicipalitzar són dos: que l’Ajuntament està sotmés a un pla d’ajust econòmic fins a la fi de 2021 i que el període mitjà de pagament de l’Ajuntament no és inferior als 30 dies. Açò significa que hi ha dos escenaris futurs on se podria remunicipalitzar, si atenem al criteri de la Secretaria de l’Ajuntament: quan arribàrem a 2022 (i s’acabara el pla d’ajust a més dec comptar ja amb un període mitjà de pagament inferior a 30 dies) o quan se derogara la llei Montoro que establix les actuals limitacions que Secretaria entén que impossibiliten actualment la remunicipalització.

Esta situació presenta un panorama en el qual, per tal de no anar contra els informes de Secretaria en aquelles limitacions legals que entenen que hi ha, podria adjudicar-se una nova gestió privada per tan sols uns pocs anys fins que l’horitzó legal s’aclarira (2022). Òbviament, com ja hem indicat, això permetria també desfer-se d’unes condicions contractuals obsoletes i desactualitzades (daten del 2004) que no responen a les necessitats actuals del poble i deixen la gestió de l’aigua sense un control i seguiment adequat.

2 – Sembla que el representant de Compromís vullga suggerir que si s’adjudica la gestió de l’aigua a Aigües de València el rebut de l’aigua baixarà? I sembla suggerir que Aigües no hauria de fer-se càrrec dels 5 milions si se li adjudica la gestió? La realitat és que si se li adjudica a Aigües de València, el que farà esta empresa serà demanar un crèdit al banc per a pagar eixos 5 milions d’euros i després repercutir-los en els rebuts, exactament igual que si la gestió l’assumira l’Ajuntament. De fet, si la gestió és pública, podrien passar dos coses: que el rebut baixe perquè no hi ha que satisfer el marge de beneficis pel qual treballa l’empresa privada o que el rebut es mantinga igual però augmente la qualitat del servei perquè amb eixos diners es puga per fi renovar les infraestructures de la xarxa de l’aigua com no s’ha estat fent fins el moment.

3 – Sembla que el representant de Compromís vullga suggerir que l’informe de PWC afirma que si se remunicipalitza l’aigua aleshores el preu de l’aigua no podrà baixar en els pròxims 15 anys (suggerix que potser amb Aigües de València si podria??). Això és inexacte. PWC el que fa és agarrar les dades de beneficis que li dona la empresa que gestiona actualment l’aigua en Silla (Hidraqua) i assumir-les com a bones. Sobre el fet de donar per bones eixes dades, PWC fa un càlcul de rendibilitat. La conclusió és que la gestió pública és més rentable. Però diu més, PWC. El que diu és que la xarxa de distribució i sanejament de l’aigua en Silla du molts anys sense renovar-se adequadament i que totes eixes inversions que no s’han fet ara s’haurien de solucionar el més prompte possible. Això implica inversió de diners. Per eixe motiu, i sobre el fet de donar per bones les dades de rendibilitat de l’empresa privada, indica que potser els ingressos haurien d’augmentar-se per tal de fer front a estes necessitats d’inversió extra per a la renovació de la xarxa de l’aigua. Bé podria passar que al gestionar directament el servei ens trobàrem que en realitat els beneficis són majors que el que comunica l’empresa privada i que ni tan sols faria falta pujar el rebut. No és la primera vegada que al recuperar la gestió pública d’un servei privatitzat resulta que els beneficis eren molt majors del que comunicaven les empreses gestores privades.

Article de Melero«Quin és doncs el benefici per al poble de Silla i per a l’Ajuntament vistos tots els informes? L’opinió de qui els escriu és que donades les circumstàncies, els entrebancs legals, i les possibles responsabilitats penals en les que incorreríem els regidors que contradiren el jutge i el seu requeriment d’acompliment de sentència, el benefici és NINGÚN, ni per al interès general, ni per a la butxaca del poble, ni per als regidors que hem de prendre aquesta decisió.»

Resposta: Sorprèn que, novament, el representant de Compromís torne a caure en flagrant inexactitud sobre el tema de la sentència judicial. Ja hem explicat abans amb tota claredat cóm el criteri del jutge ja està complit i ben complit. Ningú té intenció de contradir a cap jutge perquè el seu criteri ja s’ha aplicat des del moment en que el procediment es va retrotraure, per última vegada, al moment de la Mesa de Contractació en 2015. Sembla que la figura del jutge li serveix al representant de Compromís per seguir jugant al «que viene el coco y te comerá». El jutge en qüestió, molt probablement, se’n riuria d’esta manipulació.

Article de Melero«Finalment, quedava una última opció, i que no era un altra que renunciar a l’adjudicació, una figura legal que contempla la llei quan per exemple les condicions en les que anava a adjudicar-se un servei han canviat pel pas del temps o per qualsevol altra qüestió. En aquest cas, i com que han passat 14 anys des de que va començar tot aquest lio, les coses han canviat substancialment. Per exemple, la xarxa de pluvials que era una cosa que havia de fer l’empresa adjudicatària del servei, ja està feta en gran part gràcies a la Generalitat i l’esforç de l’actual govern. En aquest context preguntàrem als serveis tècnics de l’Ajuntament si la renúncia podria ser una opció, i una vegada més, ens van contestar que NO.»

RespostaLa renúncia és sempre una opció per a l’administració pública.Sempre. Perquè el seu objectiu és preservar l’interès general de la població. La única cosa que cal és que estiga ben motivada i justificada. I en les actuals circumstàncies, hi ha motius i justificacions de sobra per a renunciar.Caldria preguntar-se fins quin punt és cert això de que l’administració sempre té la opció de renunciar. És més senzill del que sembla respondre a esta pregunta. Hi ha prou, simplement, amb citar textualment l’article 17 del plec administratiu que regula les condicions contractuals de l’adjudicació de la gestió privada del servei de l’aigua que se va fer en 2004. Diu aixina:

Article 17.1: El Ple de l’Ajuntament, a la vista de la proposta d’adjudicació realitzada per la Mesa de Contractació conforme l’establert als articles 81 i 88 TRLCAP, resoldrà l’adjudicació del contracte, o si és procedent podrà declarar-ho desert, motivadament.”

A banda d’este recurs, a més a més, és ben cert que hi ha d’altres, tal com plantejàrem en les propostes d’acord al ple en el qual el PSOE i Compromís varen intentar aprovar l’adjudicació a Aigües de València.

És evident, per tant, que les mateixes condicions contractuals establertes en el 2004 per al procés d’adjudicació contemplen la possibilitat que l’Ajuntament declare deserta l’adjudicació. Òbviament, hi ha que motivar-ho adequadament perquè l’administració pública no pot caure en arbitrarietat, però sens dubte que sobren motius per a justificar acabar amb un procés massa llarg ja (14 anys) amb unes bases contractuals obsoletes i antiquades i que, tal com indica l’informe de l’enginyera municipal, ja no responen a les necessitats actuals del poble. Amb eixe panorama, no es pot sostindre que assumir eixes condicions contractuals desfasades siga defendre l’interés general del poble.

Article de Melero«Davant aquest panorama, desolador si voleu pel cúmul d’irresponsabilitats acumulades al llarg dels anys, al Govern de Silla, i a l’Alcalde, no li quedava un altra opció que elevar al Ple la proposta d’adjudicació de la Mesa de Contractació de l’any 2015,. Tres anys ens hem donat per vore si era possible re municipalitzar, molts diners públics i moltes hores de feina per part dels tècnics, i així es va fer i a principis de juliol es va convocar un ple extraordinari amb un únic punt de l’ordre del dia per tal d’adjudicar el servei d’aigua potable i clavegueram de Silla a Aigües de València tal i com fins a tres Meses de Contractació han obligat a l’Ajuntament de Silla.»

Resposta: Com ja hem comentat, és fals que la proposta de les Meses de Contractació obliguen. Són propostes que el ple de l’Ajuntament pot assumir o no (sempre motivadament). Si no fora aixina, no sols el jutge hauria obligat a acatar la proposta de la Mesa de Contractació, sinó que ni tan sols seria necessari votar-ho en sessió plenària. Però la veritat és que el jutge no obliga a complir la proposta de la Mesa (perquè el ple de representants polítics de l’Ajuntament sempre pot adjudicar a altra proposta, amb justificacions, o decidir no adjudicar a ningú i, fins i tot, acabar amb el procediment declarant-lo desert) i el ple és finalment, sempre, qui decideix en última instància.

Article de Melero«Finalment no es va adjudicar perquè dos membres del govern, tota l’oposició es va abstindré, van decidir una vegada més fer cas omís dels informes tècnics, de les Meses de Contractació, de les sentències judicials i de qualsevol racionalitat, i van votar en contra amb la qual cosa no es va obtindre la majoria absoluta necessària, els 9 vots a favor que durant 14 anys el Ple de l’Ajuntament de Silla no ha aconseguit reunir.»

Resposta: Torna el representant de Compromís a incórrer en falsedat quan suggerix que votar en contra de l’adjudicació a Aigües de València és anar contra sentència judicial. Tal afirmació no se sosté de ninguna de les maneres i deixa clarament exposada la mala fe que, per desgràcia per a tothom, sembla animar-lo.

Article de Melero«En aquest cas van ser els companys d’Esquerra Unida i Silla en Democràcia (Podemos) qui han impossibilitat normalitzar una situació heretada i que comença justament a anar torta des de que el 2004 la mateixa Esquerra Unida trenca la disciplina de vot del govern del que formava part, exactament igual que ara.»

Resposta: Per al representant de Compromís, «normalitzar la situació heretada» suposa adjudicar per altres 25 anys més la gestió privada del poble amb unes condicions contractuals nefastes i que, a més a més, no responen ja de ninguna de les formes a les necessitats del poble. Normalitzar la situació seria, per contra, acabar amb un procediment de contractació que s’ha eternitzat incomprensiblement en contra de tota sensatesa i prudència. Una vegada anul·lat este procediment viciat, caldria encetar un full de ruta honest, sensat i prudent cap a la remunicipalització a mig termini, la qual cosa podria passar per formalitzar un nou procés de contractació amb condicions contractuals actualitzades a tots el nivells i per un termini d’un màxim de 5 anys, temps suficient per preparar adequadament l’Ajuntament per a assumir la gestió directa de l’aigua pel bé de l’interès general.

Article de Melero«El poble els haurà de preguntar per què, que és el que es mou a fer mil i un malabarismes per evitat l’adjudicació a l’empresa que una vegada darrere un altra han dit els tècnics que era la millor per als interessos del poble. Ara tot queda en precari i a expenses de les mesures judicials que prenga Aigües de València.»

Resposta: El poble hauria potser, més bé, de preguntar per què hi ha qui insistix roda i volta en prendre la pitjor de les decisions possibles. Pel que respecta a les possibles mesures judicials que prenga Aigües de València pel fet de no haver-li sigut adjudicada la gestió de l’aigua: sorprén per què no es pregunta el regidor de Compromís quines serien, més bé, les «mesures judicials» que podria prendre Hidraqua si adjudicàrem a Aigües de València. Resulta que són, sens dubte, més contundents les possibles conseqüències d’este escenari que no les de l’altre. Hidraqua pot interposar demandes milionàries en concepte d’indemnització (la qual cosa tampoc significa que el jutge necessàriament vaja a acceptar-les, òbviament) i, per possibles irregularitats que hi ha hagut també en la darrera fase del procés (i de les quals tots n’hauríem de ser conscients), podria aconseguir una altra sentència judicial que tornara a tombar la nova adjudicació a Aigües de València. A més a més, Aigües de València podria demanar augments en la facturació o, directament, compensacions econòmiques per tal de poder encarar les inversions que fins el moment no s’han fet, la qual cosa suposaria que estos diners els gestionaria l’empresa privada amb la inclusió dels seus propis marges de benefici que sens dubte encaririen molt el cost total. Hi ha que tindre altura de mires i una comprensió global de la problemàtica. El que ens estem jugant és massa important per al poble.

I és que el procés de contractació que s’ha eternitzat de forma viciada fins a hui en dia des del 2004 compta amb diverses irregularitats que, amb molta probabilitat, forçarien una nova anul·lació judicial del procediment i seguiríem eternitzant el problema mentre la xarxa de l’aigua en Silla continuaria desatesa i tornant-se cada vegada més obsoleta sense rebre la necessària atenció per a ser renovada i millorada. La situació pot no tardar massa temps en començar a ser crítica en este sentit, després de 14 anys d’abandonament, i és irresponsable no solucionar el problema ja, amb determinació i responsabilitat.

Article de Melero«El que no farà mai Compromís, ni els seus representants, es embarcar el poble de Silla en quimeres que ens poden portar a la ruïna com a poble. Nosaltres som una força de govern, lleial, responsable i que no deixarem que es manipule la gent amb mentides, mitges veritats i discursos fofos.»

Resposta: Després de tot el que ja hem exposat, no calen més comentaris al respecte d’estes últimes afirmacions.

Conclusió:

– Nosaltres no proposem necessàriament la remunicipalització immediata. Contemplem la possibilitat de traure unes noves condicions contractuals actualitzades per adjudicar a una empresa privada la gestió de l’aigua per un termini aproximat de 5 anys. En eixe temps, hi ha temps per preparar com deu mana les condicions òptimes per a remunicipalitzar mentre la gestió privada amb noves condicions contractuals actualitzades seria molt millor que l’actual per a l’interés general de la població. Per a seguir este full de ruta, el consens entre totes les forces polítiques del poble, en govern i en oposició, seria més que recomanable.

– Cap sentència judicial ens obliga a seguir privatitzant l’aigua per 25 anys més amb unes condicions contractuals, tècniques i econòmiques, que estan obsoletes i no responen a les necessitats del poble.

– Els 5 milions de deute a pagar a Hidraqua s’hauran d’afrontat tant si se remunicipalitza com si s’adjudica a Aigües de València.

– El preu del rebut té moltes més opcions de ser més barat amb gestió pública que no privada. Encara que sempre hi hauria que prioritzar la qualitat del servei, en totes les seues dimensions, per damunt del preu, i sempre amb atenció als casos de pobresa i exclusió social que sempre se poden tractar millor amb la gestió pública per garantir l’accés a l’aigua universal tal com es mereix este dret fonamental que la ONU, en 2010, va declarar essencial per a la garantia efectiva de la resta de drets humans.